Valor nutricional de la taronja en 100 g de substància comestible

Informació nutricional, Ració: 1 taronja     (150 g):Calories: 70

(Calories procedents de matèria greix:0)

Greix: 0 g, Colesterol: 0 mg, Sodi: 0 mg, Carbohidrats: 21 g, Fibra: 7 g, Sucres: 14 g, Proteïnes: 1 g

Origen:
 Els cítrics es van originar fa uns 20 milions d'anys en el sud-est asiàtic. Des de llavors fins ara han patit nombroses modificacions degudes a la selecció natural i a hibridacions tant naturals com produïdes per l'home.
la dispersió dels cítrics des dels seus llocs d'origen es va deure fonamentalment als grans moviments migratoris : conquistes d'Alexandre Magne, expansió de l'Islam, crozades descobriment d'Amèrica, etc. Mutacions espontànies han donat origen a nombroses varietats de taronges que ara coneixem.

Propietats:
Rica en vitamina C, beta-caroteno i bioflavonoides: el que convertix esta fruita en un aliment molt recomanat per a la prevenció del càncer.
Conté xicotetes quantitats de les vitamines B1, B2, B3, B5, B6 i E.
Bona per als dolors de gola i genives dolorides, així com per a previndre o combatre refredats.
Excel·lent contra els problemes circulatoris i les venes varicoses al tindre components que enfortixen els vasos sanguinis.
Prevé l'escorbut.

 Rica en vitamina A, B1, B2, i C, també rica en sals minerals com el potassi, calci i fòsfor.
Té propietats diürètiques, antiraquítiques i posseïx propietats preventives i curatives.
En les taronges madures la major part de l'àcid ha sigut transformat en sucre de fàcil digestió, la taronja madura és molt mes nutritiva.

Esta fruita estimula el sistema nerviós, eficaç contra les convulsions nervioses, migranyes, rampes, insomni i depressions han de prendre's almenys dos gots grans per dia.
Les taronges fresques són baixes en calories i una bona font de fibra i potassi.

Laxants per la seua cel·lulosa i desinfectants de l'intestí pel seu àcid cítric, de ací la seua insubstituïble utilitat en les malalties febrils d'origen intestinal.

 Començar el desdejuni amb un bon suc de taronja és sempre bo i quasi imprescindible quan arriba la tardor i la baixada de les temperatures. Perquè més val previndre que curar. Si a pesar d'això cau malalt, pot posar-li remei preparant una beguda amb suc taronja, mel, un poc d'alcohol -com per exemple el rom- i aigua bullint.I per a posar-te les piles del tot mescla el suc de dos taronges i una magrana, a més de la vitamina C aportaràs Hierro a la teua dieta i notaràs que el teu estat anímic millora.

Cultiu y producció:
La recol·lecció és manual i ha de realitzar-se amb alicates, evitant l'estirada.
El cultiu dels cítrics esta ubicat en el món dins de dos grans faixes delimitades pels paral·lels 20 i 40 en ambs hemisferis.

 Varietats:
Poden considerar-se 3 tipus variartals:
Navel: bona presència, fruits partenocárpics de grans mides, molt precoços. Destaquen les varietats: Navelate, Navelina, Newhall, Washington Navel, Lane Late i Thompson.
Blanques: dins d'este tipus destaca la Salustiana i València Late (presenta fruits de bona qualitat amb una o molt poques llavors i de bona conservació).
Sanguines: Varietats molt productives, en les que la fructificació predomina sobre el desenvolupament vegetatiu. Destaca la varietat Sanguinelli.
I encara que a l'hora de comprar-les les demanem com a taronges de suc o de taula, a lo llarc de la temporada trobem distintes varietats entre les que se troben:

Per a suc:
Salustiana:
És un fruit de grandària mitjana. Forma redona-aplatada. Sense llavors. Polpa molt sucosa i suc molt abundant i de qualitat.
Es recol·lecta de febrer a març. Es conserva bé en cambres frigorífiques.
Quant a les varietats de Suc, la Salustiana és la regina, a pesar que avançada la temporada el mercat es reduïsca quasi per complet a la varietat València Late usada tant per a Taula com per a Sucs.

Per a taula:
Navelina
És grandària mitjana. Forma arredonida o lleugerament ovalada. Sense llavors. Polpa molt sucosa. Pell de color taronja intens. Melic poc prominent. És la varietat de taronger més resistent al fred i a la calç.

 Navel
Té forma arredonida. Fulls de color fosc, té tendència a florir abundantment.
Els seus fruits són de grandària mitjos o grans, esfèrics o allargats. Color taronja. Melic visible a l'exterior. Sense llavors.
És una varietat de recol·lecció primerenca a mitja, durant un període prou llarg, des de desembre fins maig, segons la zona. És una de les varietats més cultivades a Espanya i en el món a causa de la seua gran qualitat per a consum en fresc.

 Navel Late
És de grandària mitjana i forma allargada. Pell fina de color taronja pàl·lid. Melic poc visible a l'exterior. Sense llavors. Polpa molt sucosa d'extraordinària qualitat.
El seu origen està a Espanya (Vinaròs, Castelló) procedix d'una mutació de Washington. El seu fruit pot mantindre's en l'arbre, sense que es reduïsca la seua qualitat tres mesos.

 Lane Late
Molt semblant a la Navel, amb el melic menys pronunciat i la corfa més fina.
És una varietat de maduració tardana, el fruit es conserva bé en l'arbre fins a finals de maig.
Bona i constant productivitat. És una varietat interessant per a allargar el període de recol·lecció.
No cal oblidar que la importació de Taronges de sud-amèrica i sud-àfrica fa durant tot l'any haja de totes les varietats, però ens centrarem en la collita espanyola.

 Curiositats:
El taronger s'introduïx a Espanya en època àrab amb fins decoratius, ja que el seu fruit amarg només permetia confeccionar compostos medicinals.

En el segle XIX, per mitjà d'empelts, un sacerdot aficionat a la jardineria, obté a Carcaixent el primer taronger de fruita comestible, d'un agradable sabor fresc i dolç. La seua acceptació és incondicional i immediata, i se multiplica ràpidament, per esqueixos, el seu cultiu en la zona. Des de llavors, la qualitat i varietats de les taronges ha patit una constant i beneficiosa transformació.

 La taronja era desconeguda en el període clàssic grec i hel·lenístic. En el tractat de farmacologia de Dioscórides (segle I), el més important de la Antiguitat i el que més influència va tindre durant l'Edat Mitjana i els primers temps moderns, l'únic cítric citat és el poncemer.

Bellesa:
Stop a l'envelliment.
La taronja pel seu alt contingut en vitamina C és recomanada per a frenar el envelliment per antonomàsia. Per a cobrir les necessitats d'esta vitamina n'hi ha prou amb ingerir al dia dos peces de taronja. Una altra opció és prendre-les en forma de suc natural.

La cosmètica més avantguardista investiga cada dia sobre nous i complexos components per als seus cremes antiarrugues. Però, en esta ocasió, l'extracte triat no obeïx a una exòtica planta amb un estrany nom. No tenim que mirar lluny de la nostra pròpia terra per a trobar taronges.
Ella, present en la vida quotidiana, resulta el complement ideal de qualsevol dieta i en esta ocasió també de sofisticats productes de bellesa.

 La deshidratació i l'envelliment són els efectes més perjudicials del sol en la pell. A través de l'alimentació podem proporcionar al nostre organisme els nutrients necessaris que ajuden a contrarestar estos efectes negatius. Estos són: l'aigua ( 60% del pes del cos) i els àcids grassos essencials.
Ambdós són els millors aliats contra la deshidratació.

 Els àcids grassos, continguts en l'oli d'oliva, gira-sol, dacsa, soja i en peixos blaus i fruites seques actuen directament sobre les cèl·lules impedint la deshidratació.
Per la seua banda, els antioxidants ens ajuden a combatre l'envelliment de la pell. Els més coneguts són els betacarotenos (en fruites i hortalisses com espinacs, jolivert, bresquilla, mànec, carlota, carabassa) i la vitamina C del llima, TARONJA, pomelo, mandarina, kiwi, maduixes, nabius, groselles, mores, meló, col, bròquil i pimentons.